Fa un any, la vicepresidenta segona del Govern espanyol i ministra d'Economia, Elena Salgado, va dir que estaven arribant els brots verds a l'economia espanyola. "En unes setmanes", va afegir. Però dotze mesos després d'aquella profecia, la situació econòmica espanyola està passant pels seus pitjors moments.
En aquesta qüestió, Salgado té el mateix enfocament que el seu cap. El president de l'Executiu espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va comprovar durant la seva última campanya electoral que el llavors ministre d'Economia, Pedro Solbes, era un obstacle per a la seva estratègia d'utilitzar l'economia per fer propaganda populista. Necessitava algú més dòcil.
Després de desempallegar-se del tío Pedro, com Solbes és conegut al PSOE, va trobar Elena Salgado com a la substituta perfecta que, entre d'altres qüestions, tenia la virtut d'acceptar sense cap problema els capricis del president, que anaven en contra de qualsevol previsió raonable davant la crisi que s'apropava.
El nomenament de Salgado va provocar àmplies reticències entre els sectors econòmics d'àmbits diversos, que tenien seriosos dubtes sobre la capacitat real de la nova ministra per fer front als problemes originats per la crisi. El temps ha demostrat que que aquests dubtes tenien un fonament real.
A més, Salgado tampoc plantejava problemes quan les seves competències eren contínuament assumides per l'oficina econòmica de la Moncloa, els autèntics homes del president en qüestions econòmiques, un fet que va provocar freqüents conflictes en l'etapa de Solbes, que plantava cara -i la perdia- a aquestes interferències.
Elena Salgado, que de fet no ha rebut grans crítiques perquè el món econòmic i polític és perfectament conscient que ella no pren les decisions, no va trigar en adoptar com a propi l'optimisme antropològic de Zapatero, un optimisme que molts consideren com la simple cobertura de una percepció molt superficial de la realitat econòmica.
En aquesta línia, la vicepresidenta econòmica parlava ja de brots verds en la primavera de 2009. "Esperem unes setmanes i els veurem", va dir en una exhibició de infundat optimisme al Senat a mitjans d'aquest any. Òbviament, les setmanes i els mesos van passar i no només no van aparèixer els brots verds, sinó que la situació ha anat empitjorant fins ara.
De fet, la vicepresidenta segona del Govern de Zapatero s'ha limitat a seguir l'estela del seu cap, sense plantejar-se en cap moment l'opció d'una actuació individual. No ha aconseguit mai marcar un perfil propi. Pot ser, tampoc ho pretén.
