Publicitat

Jordi Alberich, economista: "Han tornat molt poques empreses"

"No anem bé"

Jordi Alberich, economista i exdirector general del Cercle d'Economia, ha afirmat en una entrevista en el canal de YouTube del director d'e-notícies, Xavier Rius, que a "Catalunya des de fa ja temps, especialment arran de l'acceleració del procés, hi han dades suficients per pensar que no anem bé."

L'economista creu que "Catalunya ha deixat de ser una peça indispensable en moltes de les coses que passen a Espanya" i afegeix que també "ha deixat de tenir una veu a Europa que la teníem".

Jordi Alberich explica que "cada cop apareixen més veus assenyalant que una de les raons per les quals el procés va prendre una velocitat notable és pel silenci de les elits del país". L'economista pensa que hagués estat clau que "l'empresariat s'hagués manifestat des del primer moment". "Hagués anat bé que els que pensaven que les fases del procés no eren sòlides i ens podien conduir al que ens han conduït, un cert empantanament, ho haguessin dit", afegeix.

L'exdirector general del Cercle d'Economia assegura que "han tornat molt poques empreses" i aquesta situació no canviarà a curt termini, ja que "fins que no vegin les coses molt clares no tornaran perquè no estan malament". Aquesta fugida de seus del territori català pot provocar problemes a llarg termini, segons explica Jordi Alberich.

"Alguna cosa profunda ha passat perquè hi hagi aquesta desafecció amb el sistema, perquè la política s'enfonsi i que la societat es fracturi", ha declarat l'economista durant l'entrevista.

Jordi Alberich també ha parlat sobre l'economia mundial i afirma que "occident encara té molt a dir en el món". "No veig aquest sorpasso tan ràpid de Xina, igual que no veia el d'altres països", ha argumentat.

Publicitat
Publicitat

10 Comentaris

Publicitat
#8 Josep, nos vamos directos a la m, 01/11/2021 - 13:40

no es nada barato desplazar una empresa productiva, primero desplazas la parte administrativa y directiva, pero, con el tiempo, terminas desplazando la parte productiva ya que de lo contrario se pierden la sinergias que permite reducir costes; pasado un tiempo la nueva ubicación termina siendo la definitiva para no asumir nuevos costes

#7 No exactament, Chez Titole, 01/11/2021 - 09:46

El que passa és que fan cua per venir i com que n'hi ha tantes de tot arreu que volen venir cap aqui a investir, doncs ja se sap què passa amb les cues que no s'acaben mai de moure, pero de voler venir sí que volen, tot i que sovint es queden a mig camí, a Madrit o algun lloc on els fan pagar menys impostos i no hi ha merder identitari ni òsties.

#5 Conxita de Riudecols, Riudecols , 01/11/2021 - 08:24

No anem bé però ho estàveu callats o els aplaudieu quan havieu de ser part de la solució. Us vau convertir en part del problema, com tants d'altres, ara us foteu.

#4 Josep, Olot, 01/11/2021 - 05:58

A catalunya mentre tinguem a bon preu, gallina blanca, casa tarradelles, petrolis independents i la vanguardia, ja hem fem.prou. jajajajajajaja...

#4.1 ALEX, Terrasa, 01/11/2021 - 10:18

Y la Seat,si un día se llevaran la Seat que no creo que esto pasase, la ostia económica sería brutal en Cataluña.

#4.2 Marc de Vich, Vich, 01/11/2021 - 11:07

#4.1

Cuando se despierte por la economía, y nos demos cuenta que lo hemos tirado por la borda, por mantener a cuatro pueblerinos con boina, lloraremos. Antes que la SEAT están las petroquímicas, ambas aunque dependen de las inversiones de España, que aporta mucho más que Cataluña, se pueden ir cuando sus juntas directivas lo decidan, sin más

#4.3 Schluss, Barna, 01/11/2021 - 11:28

A aquesta trepa se'ls en refot la SEAT i l'economía en general, saben que mantinguent els tics identitaris, el 1714 transvestit de revolució enlloc del que era realment i la collonada del full de ruta ja en tenen prou. El que volen és anan fent.

#3 A., Barcelona, 31/10/2021 - 23:03

La tropa llacista és més feliç veient les performances del pastisser de Waterloo, la fraccionacontractes del parlament i els bricoherois que no pas sentint a parlar de empreses i creixement. Que la realitat i l'economia no els hi amarguin el més important per ells: els sentiments. I així s'enfila Catalunya cap a la decadència