Publicitat
Economia · 25 de Maig de 2012. 21:40h.

Els 'culpables' de Bankia

Les maniobres polítiques i la passivitat d'alguns banquers han enfonsat l'entitat

Els 'culpables' de Bankia

Deu dels principals responsables de la crisi de Bankia

El grup BFA-Bankia, producte d'una fusió liderada per Caja Madrid i Bancaja amb Caja Ávila, Caja Segovia, Caja Insular de Canarias, Caixa Laietana i Caja Rioja, ha estat finalment nacionalitzat, després d'una crisi provocada per les maniobres polítiques, la deixadesa d'alguns banquers i la passivitat dels reguladors.

El nucli dur de Bankia va ser l'eix del PP Madrid-València, mitjançant el control de Caja Madrid i Bancaja des dels seus governs regionals, que van convertir el sector immobiliari en el principal negoci de les dues entitats.

El Govern de José María Aznar va impulsar el control polític de les dues caixes, amb la complicitat d'Esperanza Aguirre, d'una banda, i de Francisco Camps -que va seguir l'obra d'Eduardo Zaplana- de l'altra.

De la seva banda, l'Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero va mantenir la situació, mentre el regulador, el Banc d'Espanya, mirava cap a un altre costat amb Jaime Caruana al capdavant -nomenat pel PP-, primer, i Miguel Ángel Fernández Ordóñez- nomenat pel PSOE-, després.

Quan va arribar al Govern de l'Estat, Mariano Rajoy es va trobar amb un situació irreversible. Bankia era massa gran per caure i ha estat necessària la seva nacionalització, després de destituir Rodrigo Rato i col·locar-hi un professional independent, un ex del BBVA, José Ignacio Goirigolzarri, per salvar els mobles.

Alguns dels principals responsables de la situació són:

- Esperanza Aguirre. La presidenta de la Comunitat de Madrid va provocar la destitució de Miguel Blesa de la presidència de Caja Madrid per controlar l'entitat en el seu enfrontament amb Alberto Ruiz Gallardón. Aguirre va intentar posar a la presidència la seva mà dreta, Ignacio González, vicepresident de la Comunitat. Ruiz Gallardón va donar suport a Blesa i, després, com a alternativa, a Rodrigo Rato. Rajoy va decidir a favor de Rato.

- Alberto Ruiz Gallardón. L'alcalde de Madrid va utilitzar Caja Madrid per enfrontar-se a Esperanza Aguirre. Va intentar que Blesa es mantingués a la presidència de l'entitat, i després, quan va comprendre que era inviable, va impulsar la candidatura de Rodrigo Rato, que va guanyar gràcies al suport de Rajoy.

- Rodrigo Rato. L'exvicepresident econòmic d'Aznar, que havia protagonitzat una fuga no explicada de la presidència del Fons Monetari Internacional, va mantenir des de la presidència de Caja Madrid, i després de BFA-Bankia, l'entramat d'interessos polítics i immobiliaris creat pel PP.

- José María Aznar. Va reforçar el control del PP sobre Caja Madrid imposant el seu amic Miguel Blesa a la presidència. Igualment, des del PP i la Generalitat del País Valencià, va mantenir a l'òrbita del partit a Bancaja i la seva filial, el Banc de València, recentment intervingut pel Banc d'Espanya.

- Miguel Ángel Fernández Ordóñez. El governador del Banc d'Espanya, que va ser secretari d'Estat amb Felipe González i amb José Luis Rodríguez Zapatero, va incomplir totalment les seves funcions de regulador i va permetre que Caja Madrid, Bancaja i posteriorment Bankia adquirissin un risc immobiliari insostenible. Va mantenir la ficció de la suposada solidesa del sistema financer espanyol.

- Miguel Blesa. Com a president de Caja Madrid nomenat pel seu amic Aznar, va impulsar l'entrada de la caixa a negocis immobiliaris immobiliaris molt arriscats financerament però beneficiosos per a empreses i entitats afins al partit. Recolzat per Alberto Ruiz Gallardón, va ser destituït per la pressió d'Esperanza Aguirre.

- Elena Salgado. La vicepresidenta econòmica de Zapatero no va gosar prendre mesures contra la politització i l'excessiu risc immobiliari de Caja Madrid i de Bancaja i, després, de BFA-Bankia. Amb la complicitat de Zapatero i del governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, no va afrontar les seves responsabilitats davant de la gran influència del sector de la construcció i la politització de les caixes.

- Francisco Camps. Tant Bancaja com la CAM -intervinguda i després venuda al Banc Sabadell- van ser un dels escenaris de l'enfrontament d'interessos entre l'expresident de la Generalitat valenciana i el seu antecessor al càrrec, Eduardo Zaplana. Tots dos van fomentar la implicació d'ambdues entitats al sector immobiliari, amb uns riscos financers excessius.

- Eduardo Zaplana. President de la Generalitat valenciana fins que Aznar el va portar al Govern de l'Estat, va intentar fusionar Bancaja amb la CAM per reforçar el control del PP sobre les finances del País Valencià. Camps, enfrontat amb Zaplana, en va impedir la fusió, i les dues caixes van patir les conseqüències dels seus enfrontaments. Va col·locar les dues entitats amb un risc excessiu al sector immobiliari.

- José Luis Olivas. És l'home fort del PP al sistema financer valencià. Va ser conseller d'Economia i vicepresident de la Generalitat, i va ocupar la presidència interinament entre la sortida de Zaplana i l'entrada de Camps. President de Bancaja i del Banc de València -intervingut pel Banc d'Espanya-, filial de la caixa, va arribar a la vicepresidència dels BFA-Bankia, i va haver d'abandonar el càrrec després d'enfrontar-se amb Rato, durant el procés d'intervenció del Banc de València.

Publicitat
Publicitat

22 Comentaris

Publicitat
#22 joan pedro, barna, 27/05/2012 - 22:02

LA GENT MORINSA DE GANA I ALS XORISSOS AQUEST VIVIN COM MARAJAS I ROBAN TOT LO QUE PODAN I A SOBRE NO ELS I PASSA RES...
AUESTS SI QUE SON ELS VERDADERS FASCISTES

#21 Pere, Barcelona, 26/05/2012 - 11:16

"SE BUSCAN"

#19 Spanish financial default, bcn, 25/05/2012 - 22:02

I perquè us penseu que la Merkel no vol juntar el seu deute amb nosaltres?

#18 Pere, Oliva, 15/05/2012 - 23:21

Tota una colla de petots(espanyolistes provincians), que pel seu comter no hi hagueren montat ni un quiosc de premsa, han estat els artifex d´esta desfeta. No voliem España? Ahí ho teniu. Zaplana no hi es a la pressó, perque tot o quasi tot està emmerdat. El murcià, es pitjor que 20 Camps de lladres

#17 Cesc, BCN, 15/05/2012 - 17:05

El que dia que vegi solsament un d'aquests de la foto a la garjola, vaig de BCN a Montserrat de genolls! ah i a la foto només hi falta en Narcís Serra.